7,8 km al 8,4% de mitjana, arrivant la màxima al 21%
Sortin de la localitat de Sames, bonica i dura pujada, baixant per l'altre costat, tornem a conectar amb la carretera del port del Pontón, i a pocs kilòmetres agafem la pujada a Casielles.
Sorprenent la dificultat de aquesta petita pujada a Casielles (4 km). Des de el moment que deixem la carretera que ressegueix tota la vall fins al port del Pontón, la cosa es complica d’allò mes. A un kilòmetre de l’inici, creuem un pontet i la carretera (per nomenar-la d’alguna manera) s’ens mostra totalment descarnada. Pràcticament tota la pujada la farem seguts, ja que d’altra manera la roda patina. Es tenen sensacions de Mountain Bike quant la roda davantera s’entossudeix a aixecar se del terra degut a la forta pendent.Ja arribant al cim vaix tindre els meus “problemilles” amb una família de porcs que pasturaven per la carretera, però això deixaré que formi part de les anècdotes de viatge.Llargada 4 km , pendent mitjana 12,1%, màxima 21%.
Amb el nom de JITU L’ESCARANDI ( també conegut com Collado Barreda) es coneix un llogaret perdut en mig dels Picos de Europa, a uns tres Kilòmetres de la localitat de Sotres.Avui fa un dia d’aquells que et ve més de gust quedar te ben abrigadet al llit, que no agafar la bicicleta i anar a conèixer mon. Peró per allò d’aprofitar el temps de vacances el màxim possible, no queda altre remei que passar de tot i endavant.Deixo el cotxe a la localitat de Poncebos, d’aquí tinc 11 km fins arribar a Sotres. La veritat es que no em pensava que fossin tant durs, tot i que les xifres del port “acolloneixen” una mica ( 14,5 km al 7,52% de mitjana, amb puntes màximes del 21%). Els quatre primers kilòmetres son durillos de veritat, desprès la pendent es va normalitzant, per tornar-se tremenda al últim kilòmetre abans de Sotres. Travesso la població enmig d’una pluja fina, la que s’anomena “calabobos”, i continuo fins al Jitu , el primer kilòmetre i mig continua superant el 12%, la boira m’envolta i pràcticament no mi vec, la carretera a partir de Sotres a empitjorat moltíssim, quan arribo a unes antenes, i la pendent es transforma en baixada.No si veu a 15 mts i em suposo que a les antenes estic a la part més alta, la estreta carretera continua cap a la població de Treviso.
No es la primera vegada que pujo als LLACS, pero no he volgut deixar passar l’ocasió de tornar a fer-ho, ja que estic pujant ports per la zona, i aquet es un dels mes “guapos”, a part del mite ciclista que sempre han representat.14 km al 6,87% de mitjana amb una màxima del 15%. Si ho comparem amb el port d’ahir (Jitu L’Escarandi) no fa pas por. Però s’ha de tenir en compte que si be la pendent màxima no supera el 15%, hi ha dos baixades que falsegen notablement la dada de la pendent mitjana.Port molt conegut per la majoria dels ciclistes, ja que es una d’aquelles pujades que han d’estar en el palmarès de tot ciclista que es consideri com a tal.La part mes dura del port es la tremenda “cuesta de la huesera” fins arribar al “Mirador de la Reina”. Un cop allí lo mes difícil ja ha passat, i la visió del primer dels llacs, el d’Enol es d’aquelles que no et deixa indiferent, una baixadeta i encarem el últim kilòmetre (fàcil) fins al llac de la Ercina, on s’acaba la carretera.
Be per fi a arribat el dia de coneixer L’ANGLIRIU,com diuen per aqui, EL OLIMPO DEL CICLISMO.Tot l’any esperant el dia d'avui, ahir va ploure tot el dia, potser l’estona que menys, la vaig agafar quant vaig anar a Amieva i Casielles, peró per la tarde li va fotrer fort de veritat.Però avui s’ha llevat un dia magnífic assoleiat i fresquet com a mi m’agrada.Deixo el cotxe a la Vega Riosa, i sense escalfar ni res emprenc la pujada de 12,6 km al 10,04% de mitjana i màximes que arriben al 23%.Tots em sentit a parlar de la “cuesta de les Cabanes”, el “Aviru” i sobre tot de la” Cueña les Cabres”. Jo em preguntava si seran tant dures com deien, i la resposta es que si. Passar la Cueña les Cabres sense rendir se a la temptació de possar el peu a terra, es una experiència que mai m’avia costat tant de superar.Per lo demes, el paisatge es magnífic, com tots els” Picos de Europa” i com a nota curiosa, no em bai trobar cap altre ciclista, fins que casi estava acabant la baixada.
Avui deixo el cotxe a la localitat de Infiesto, per endinsar me per la vall que porta fins a la COLLADA DE ARNICIO situada a 20 km de distancia. No es un port difícil la mitjana es situa al 5,62%, però tinguem en compte que hi ha molts descansos .Jo, ja noto (massa) que fa set dies consecutius que surto a pujar ports per les carreteres asturianes (que son molt dures, inclòs els trams que no son ports), les forces ja estan molt justetes i la veritat es que avui no ho he fet massa be. Tenia la sensació de que em costava més del compte pujar per aquí, l’estat de la carretera, molt estreta i descarnada i plena de sots tampoc i ajudaven gaire. Per a mes INRI me he deixat els bidons i he fet tota la sortida en plan camell, sense beure.
Una mica més de 9 km per la vessant de Arriondas. Sense cap dubte el panorama més espectacular des de el cim. Una meravellosa visió dels “Picos de Europa” Una pendent mitjana al voltant del 8%, carretera ampla i ben asfaltada, només s’ha d’anar esquivant les pastifades de les vaques,cosa normal als ports asturians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario